Per Arthur Chiaravalli

El juliol del 2017 vam publicar al nostre blog “Ni jueces ni contables: hacia una evaluación transformadora”, de Mariana Morales. Com a desenvolupament d’aquest tema, publiquem ara la traducció de l’artícle “Teachers going gradeless”, en el que el professor Arthur Chiaravalli descriu el seu camí cap a un ensenyament sense qualificacions. Agraïm a l’autor la seva col·laboració amb la Plataforma Internacional Pràctica Reflexiva.

Després d’anys d’ensenyar utilitzant principis del “aprendizaje basados en estándares y calificación”, he realitzat dues troballes que han canviat radicalment la meva perspectiva sobre l’avaluació, la qualificació i els informes d’avaluació.

La meva primera troballa prové de Ruth Butler (1988, citada per Wiliam, 2011) i es refereix a la retroalimentació. Butler examina tres tipus de feedback: un feedback consistent només en una qualificació, un altre basat exclusivament en comentaris i un tercer tipus en el que s’ofereix feedback a través de qualificacions i comentaris. El seu estudi va demostrar que l’avaluació basada únicament en qualificacions produeix estudiants complaents o desmotivats depenent de com es faci. Les qualificacions amb comentaris eren igual d’ineficaces donat que els estudiants es centraven exclusivament en la puntuació, ignorant els comentaris. Sorprenentment, van ser els estudiants que únicament van rebre comentaris els que van millorar més.

La meva segona troballa procedeix de John Hattie (2012). La seva síntesis de 800 metaestudios va demostrar que l’autoavaluació de l’estudiant encapçalava la llista d’intervencions educatives amb un major efecte en escala. En ensenyar als estudiants a autoavaluar-se amb precisió, basant-se en criteris clars, els docents els capaciten perquè es converteixin en “aprenents que s’autoregulen” capaços de controlar, regular i guiar el seu propi aprenentatge. La raó per la que els estudiants mai no desenvolupen aquestes habilitats és perquè el nostre monopoli sobre l’avaluació, la retroalimentació i la qualificació els ha entrenat a adoptar una actitud de passivitat total en el procés d’aprenentatge.

En conèixer aquestes idees, em vaig adonar que les meves pràctiques d’avaluació estaven inundades por un excessiu èmfasis en les notes i pel meu domini total sobre el procés d’avaluació i qualificació. Aquest any, he cambiado mi enfoque: utilitzo únicament comentaris i dono feedback, sense posar una nota fins al final de cada trimestre. En aquests moment, dono als estudiants l’oportunitat d’avaluar el seu assoliment general amb l’ajuda de mis criterios descriptivos de calificación (adaptats de 15 Fixes for Broken Grades, de Ken O’Connor). Al final d’aquests procés, mantenen una entrevista personal amb mi, o completen una carta o video explicant la nota que creuen que es mereixen.

Ha estat tot un viatge. Al llarg del camí, m’he trobat amb molts guies savis i viatgers intrèpids, gent com Joy Kirr, Starr Sackstein, Aric Foster, Sarah J. Donovan, Peter Anderson, la profesora Jennifer Hurley, Jen Doucette i Aaron Blackwelder. Cada un d’aquests educadors ha desenvolupat el seu propi enfocament fomentant comunitats construïdes al voltant del creixement, la confiança i la reciprocitat.

Per donar suport a altres professionals en aquest mateix viatge, Aaron Blackwelder i jo mateix hem creat recentment a Facebook el grupo Teachers Going Gradeless. Amb aquest nom volem expressar la idea d’un espectre, un contínuum, un procés, un viatge.

Per a alguns de nosaltres, l’expressió gradeless significa qualificar menys, això és, limitar l’impacte de les notes en el context de les limitacions actuals. Alguns només estan tractant de fugir de pràctiques tòxiques d’avaluació i qualificació, com són les evaluaciones sin oportunidad de repetir o de reintentar, o posar ceros en una desproporcionada escala del 0 al 100.

Per a altres, gradeless significa sense notes, és a dir, evitar completament l’ efecto dañino y desmotivador de las calificaciones. Aquests docents tracten de posar el focus en l’aprenentatge, eliminant les qualificacions en favor del feedback i el creixement. Alguns inclús treballen en escuelas que han sustituido por completo los informes tradicionales per portafolis o avaluacions qualitatives. Aquesta darrera pràctica, la vaig experimentar a la University of Michigan’s Residential College durant els anys 90. (Si disposeu d’un parell d’hores, us en puc mostrar l’evidència!)

Basant-nos en les investigacions de Ruth Butler, Dylan Wiliam, John Hattie, Daniel Pink, Carol Dweck, Alfie Kohn, Linda McNeil, Linda Mabry, Maja Wilson i molts d’altres, som professors convençuts que l’ensenyament i l’aprenentatge poden millorar si qualifiquem menys.

Arthur Chiaravalli
Professor en la Haslett High School (Michigan, EEUU)

Cofundador del grup  Teachers Going Gradeless

Nota: En el nostre blog publicarem altres reflexions i desafiaments d’ aquest grup internacional de docents vers l’aprenentatge sense qualificacions.