Alguna cosa es mou en el món de l’educació. Des de l’etapa d’Educació Infantil a la Universitat, cada vegada es fan sentir més les veus crítiques que demanen un canvi urgent i radical. No és un canvi de lleis ni de currículums, sinó un canvi de paradigma que requereix, principalment, que desenvolupem la nostra capacitat per pensar, reflexionar, qüestionar, crear i generar noves idees, sempre en contacte amb les emocions, l’existència de les quals ha estat ignorada durant segles en l’àmbit educatiu.

S’ha acabat, per més que alguns intentin demostrar el contrari, l’època en la que memoritzar i acumular informació era el mitjà per progressar en els nostres estudis. El coneixement segueix sent una part important de la formació, però només una part, i no te cap sentit si no va acompanyat d’habilitats per aplicar allò que sabem en diferents contextos, i del desenvolupament de competències que ens permetin interactuar amb les demandes d’un mon en el que l’única certesa és la incertesa i el canvi constant. Aquestes competències, que en anglès es denominen soft skills i en català s’acostumen a denominar “transversals” o “competències per a la vida”, inclouen la creativitat, el pensament crític, la comunicació, el treball en equip, la curiositat, l’optimisme, la resiliència o el lideratge i por damunt de tot, la metacognició, és a dir, la capacitat de reflexionar sobre el que aprenem i sobre els nostres propis processos de pensament per seguir aprenent. La pregunta és: Estan els docents preparats per fer front a aquest repte? Quan i com se’ls ha format per això? La formació pedagògica que reben en els seus estudis de grau i postgrau és suficient per atendre aquestes noves demandes?

Probablement no. Les disciplines formatives tradicionals poden cobrir una part dels aprenentatges necessaris per actuar com a docent, però moltes de les habilitats que hem esmentat aquí difícilment s’assoliran repetint els mateixos models. És en aquest context en el que sorgeixen propostes alternatives i complementàries com les del coaching educatiu, l’aprenentatge experiencial o la pràctica reflexiva. No són enfocaments nous, encara que la seva aplicació més o menys sistemàtica en contextos educatius si que ho és. Estem convençuts, i així ho estan demostrant diferents investigacions, que aquests enfocaments tenen el potencial de produir canvis positius en el professorat, peça clau perquè, posteriorment, es produeixin canvis en l’alumnat i, en darrer terme, en les Instituciones educatives. Per tot això, i perquè creiem que el canvi educatiu vindrà de la ma d’un nou rol del docent, s’ha proposat un curs de formació innovador, en el que no es transmeti als professors què ensenyar o com ensenyar, sinó que els ajudi a transitar per un procés de reflexió i transformació personal i professional que possibiliti aquest canvi de paradigma educatiu que molts estem desitjant. Em refereixo concretament a Estrategias del coaching educativo en el desarrollo de competencias, curs d’estiu INTEF – UIMP que tindrà lloc del 13 al 17 de juliol del 2015 i en el qual participa també, Àngels Domingo, Directora de la Plataforma Internacional de Pràctica Reflexiva. Informació sobre el curs

Cliqueu per informació del curs

Andrea Giráldez Hayes
Dra. en Ciències de l’Educació
Directora de e-learning en Growth Coaching Online
Coach certificada y NLP Practitioner