Ensenyar la Pràctica Reflexiva és ja una realitat i és, us ho garanteixo, una gratificant activitat. Em dic Santiago García-Faure Enebral i soc professor de l’assignatura de Pràctica Reflexiva. Per aquest motiu l’equip impulsor de impulsor de la Plataforma Internacional Pràctica Reflexiva m’ha convidat recentment a presentar als membres d’aquesta comunitat internacional la meva experiència com a professor d’aquesta matèria fonamental de les ciències de l’educació.

La Universidad Alfonso X el Sabio (UAX) és una universitat privada ubicada a la Comunitat de Madrid, Espanya. Nascuda durant el curs 1994/95 –és la primera universitat privada espanyola– comptem actualment amb 14.500 estudiants repartits entre els campus de Madrid, Villanueva de la Cañada (Madrid), Canàries i Balears.

Entre els molts graus que ofereix la meva universitat, en ben diversos àmbits de coneixement i amb tots els estudis adaptats a l’Espai Europeo d’Educació Superior, oferim els graus propis d’Educació: Mestre en Educació Primària (amb menció d’anglès), Mestre en Educació Infantil (amb menció d’anglès), Mestre en Educació Infantil per a Tècnic Superior en Educació Infantil (amb menció d’anglès), Doble Grau de Mestre en Educació Primària + Mestre en Educació Infantil (amb menció d’anglès) i Doble Grau en Ciències de l’Activitat Física i l’esport + Grau de Mestre en Educació Primària (amb menció d’Educació Física).

En els plans d’estudis d’Educació Infantil està sempre present, a l’últim curs de cada grau, l’assignatura de Pràctica Reflexiva (amb un pes curricular de 3 o 6 crèdits ECTS, segons el grau) com un referent clau en la formació dels futurs docents. I és que l’assignatura de Pràctica Reflexiva ofereix, a més de la pròpia formació inicial universitària en la que s’emmarca, les eines necessàries perquè en el seu futur professional segueixin aprenent a ensenyar… ensenyant.

A través de l’assignatura Pràctica Reflexiva la nostra universitat ensenya al futur mestra/e, professor/a preguntar-se contínuament sobre la seva tasca docent per tal d’identificar quines són les seves fortaleses i les seves debilitats com a professional, i pugui corregir allò que sigui susceptible de millora i optimitzar allò que estigui donant bons resultats.

Entre els continguts més rellevants que treballa l’assignatura de Pràctica Reflexiva hi trobem: els tipus i les estratègies d’aprenentatge, els models de desenvolupament professional dels docents, el model de Schön1 del docent com a pràctic reflexiu, la cultura col·laborativa, els centres com a comunitats d’aprenentatge, el professionalisme interactiu de Fullan i Hargreaves2, la reflexió i innovació educatives, la investigació-acció i, per descomptat, l’autoavaluació docent.

Sens dubte, considero la Pràctica Reflexiva com a un element clau i necessari en la formació inicial i permanent dels docents, un col·lectiu singularment individualista, amb una paradoxal aversió a l’autoavaluació i que desenvolupa la seva activitat en un entorn complexíssim i de canvi permanent..

La veritat és que els alumnes de l’assignatura de Pràctica Reflexiva, tant els que estan en la seva formació inicial universitària, com els que, després d’una llarga experiència docent cursen aquesta matèria (per exemple, aquells que assisteixen als cursos de postgrau per adaptar l’antiga diplomatura de Magisteri al nou grau universitari), troben en aquest camp de coneixement educatiu una alenada d’aire fresc, d’innovació, d’optimisme i d’il·lusió per traslladar-lo a l’aula i viure l’experiència.

Santiago García-Faure Enebral
Professor de Pràctica Reflexiva
Universidad Alfonso X el Sabio
Madrid (España)
__________________________________

  • Schön, D. A. (1998) El profesional reflexivo.
  • Fullan, M. & Hargreaves, A. (1999) La escuela que queremos.