PRÀCTICA REFLEXIVA I EQUIPS DIRECTIUS

La feina dels professionals de l’educació, com la de molts altres professionals, no és una feina que es desenvolupi de manera aïllada. El treball col·laboratiu és una de les dimensions importants en moltes professions: compartir amb els col·legues la visió que tenim de les persones que hem de formar (o cuidar –en el cas de les persones de l’àmbit social-, o curar –en l’àmbit clínic o mèdic-, etc.) és una necessitat imperiosa per aconseguir els objectius que ens proposem i per poder desenvolupar la nostra tasca de manera eficaç en benefici de les persones que confien en  un equip de professionals (docents, socials, mèdics…).

En aquest sentit, la responsabilitat de les persones encarregades de dirigir els equips de professionals esdevé de summa importància. Per això es posa cada vegada més èmfasi en la preparació dels equips directius, en l’aprenentatge de les competències per saber dirigir grups de professionals i en el lideratge de persones. En vam parlar en un post el passat mes de novembre.

Fins a quin punt, però, la pràctica reflexiva pot ajudar els professionals que han de dirigir un centre educatiu (o un centre social o mèdic)? La pràctica reflexiva, més enllà de ser una bona pràctica per a la millora individual i el desenvolupament professional, pot ajudar també els equips directius a millorar la gestió de les persones que tenen al seu càrrec?

Tot i que convindria que hi hagués recerca específica sobre aquest punt, disposem d’evidències que indiquen que la pràctica reflexiva també és apropiada per ajudar els dirigents dels centres educatius a introduir transformacions en el seu àmbit de gestió.

Recentment hem presentat una comunicació sobre aquesta temàtica en unes jornades del Fòrum Europeu d’Administradors de l’Educació, que hem recollit en una publicació[1] i que avui posem a disposició dels seguidors d’aquesta plataforma perquè la puguin consultar, contrastar i, sobretot, seguir a manera d’ampliació sobre aquest punt.

En el cas de la gestió dels centres educatius, els nostres punts de partida són els següents: 1) Tot el que es faci en l’àmbit de la formació continuada dels professionals ha de tenir en compte la millora de l’aprenentatge de l’alumnat. 2) El centre ha de ser entès com una organització que aprèn, la qual cosa significa que cal potenciar les aportacions dels seus membres, facilitar la sistematització de l’intercanvi mitjançant el pensament reflexiu guiat i intercanviar coneixements de manera cooperativa. 3) La principal finalitat de l’assessor/a d’un centre ha de ser la d’impulsar l’autonomia del centre també en formació fent emergir els recursos de què disposa el mateix centre, a través sobretot dels seus professionals.

Per això es fa necessari delimitar la complexitat d’un centre educatiu mitjançant una actuació que incideixi en tres línies bàsiques: a) les pràctiques a l’aula (el contacte directe amb les persones el desenvolupament de les quals tenim l’obligació d’impulsar); b) les creences i representacions dels diferents professionals del centre, fent explícita la “cultura de centre” per tal de transformar-la, si és necessari; c) les relacions interpersonals i organitzatives, és a dir, la micropolítica de cada centre.

En aquesta direcció podem oferir línies de reflexió i pràctiques contrastades en centres de Catalunya i d’altres punts d’Espanya, i segurament també en altres països, en què s’han posat en funcionament assessoraments que intenten millorar la gestió dels centres educatius mitjançant la introducció de la pràctica reflexiva.

Estem segurs que entre els seguidors d’aquest espai a Catalunya, a Espanya i a altres països,  hi ha persones que tenen experiències interessants que aniria bé de conèixer a través dels comentaris. Us animem a compartir-les!