Mayoral Serrat, P. (2011). Acompanyament al professorat novell: avaluació d’un programa per a la construcció del coneixement professional.

Tesi doctoral de Paula Mayoral Serrat (Universitat Ramon Llull; col·laboradora de practicareflexiva.com)

Estudi sobre l’avaluació de l’eficàcia d’un programa dissenyat per pal·liar el xoc de realitat i fomentar la reflexió sobre la pràctica al llarg del procés d’inducció professional del professorat novell d’Educació Secundària i Cicles Formatius en el seu context, tot afavorint, així, la construcció de coneixement professional. Un dels resultats més interessants és que hi ha evidència que el programa promou la reelaboració i l’enriquiment de les creences inicials en totes les àrees treballades. Així mateix, l’estudi constata també que el format dels grups de reflexió és un model vàlid d’assessorament col·laboratiu entre professorat novell i tutor.

Paraules clau: professorat novell, formació del professorat, problemàtica docent, inducció professional, tutoria.

http://www.tdx.cat/handle/10803/31982

Erazo Jiménez, Mª Soledad (2009). Práctica reflexiva como estrategia de desarrollo profesional: presencia y estructura en reuniones docentes. Educación y Educadores 12 / 1, ps.47-74.

Aquest treball presenta els resultats teòrics i empírics obtinguts d’una recerca sobre els processos de reflexió col·lectiva que es desenvolupen en espais quotidians de reunió de professorat. Concebuda la pràctica reflexiva com una metacompetència professional que conforma la base per a l’actualització, l’aprofundiment i la mobilització dels coneixements professionals, i el seu desenvolupament en contextos d’interacció com a via estratègica per a l’enfortiment de la qualitat de l’educació, s’entén com a pedra angular del desenvolupament professional docent. A partir de la seva identificació i anàlisi, es presenten aquí aquells conceptes que permeten caracteritzar les pràctiques de reflexió col·lectiva des del punt de vista de la seva presència i estructura, per tal de proporcionar les pistes rellevants per la seva promoció i desenvolupament en contextos d’exercici professional.

http://redalyc.uaemex.mx/pdf/834/83412219004.pdf

Rodríguez Marcos, A. et al (2011). Coaching reflexivo entre iguales en el Practicum de la formación de maestros. Revista de Educación, 355, maig-agost 2011, ps. 355-379.

La recerca que es recull en aquest article versa sobre la utilitat del coaching reflexiu entre iguals com un dels instruments d’aprenentatge professional en el Pràcticum de la carrera de Magisteri. Es tracta d’un projecte d’investigació-acció. Les hipòtesis parteixen del supòsit que el coaching entre iguals podria: a) ser una font de suport emocional, b) proporcionar ajuda en els processos de reflexió i construcció de «teoria pràctica» en un marc de confiança no amenaçadora, i c) donar l’oportunitat d’aprendre a cooperar amb els col·legues. Els resultats són molt suggerents en relació amb la potencialitat d’aquest instrument per a la construcció conjunta de coneixement pràctic.

(Aquest estudi està molt relacionat amb el tema tractat en la tesi doctoral d’Àngels Domingo i Roget, que es pot consultar a la secció de ‘Recerca’ de la plataforma sota la rúbrica de ‘Tesis doctorals’)

http://www.revistaeducacion.educacion.es/re355/re355_15.pdf

Aquest instrument pedagògic és un complement reflexiu i col·laboratiu a la tradicional “correcció” de projectes d’arquitectura, que converteix l’avaluació dels treballs dels alumnes en una experiència de formació entre iguals.

En aquestes sessions, i després d’haver treballat intensament i individualment durant algunes setmanes, els participants treuen profit dels coneixements i capacitats dels companys, ja que tots estan resolent un problema comú, que no té solució única ni permet l’aplicació mecànica de regles preestablertes.

Basant-se en unes categories arquitectòniques consensuades i adaptades a la complexitat i especificitat del problema que es tracta, es porten a terme discussions reglades en grup, en què es contrasten els materials del projecte i es participa de manera activa, crítica i col·laborativa sota el guiatge del professor.

Prenent com a base els dibuixos (plantes, seccions, alçats) i maquetes realitzats, els estudiants aprenen a reflexionar i discutir sobre el que han fet, a prendre decisions sobre els seus propis processos d’aprenentatge i disseny i redefineixen els problemes buscant conjuntament les eines apropiades per poder avançar amb l’ajuda dels altres.

Dades acadèmiques

Publicat a:

López Reus, Eugenia; Jaime, Miguel. “Las sesiones de evaluación y construcción del conocimiento compartido en el LAR (Laboratorio de Arquitectura reflexiva)”. A: I Jornadas de Intercambio de Buenas prácticas Docentes [CD-ROM]. Salamanca: ICE Universidad Pontificia de Salamanca, 2010, ps. 269-276.

¿Poden els mestres generar coneixement a partir de la seva pràctica docent o han de dependre del saber expert que produeix la recerca educativa de la universitat?

Al text “El maestro como profesional reflexivo”[1] el professor Kenneth Zeichner revisa el concepte de reflexió en la formació del professorat als Estats Units i defensa el mestre com a productor de coneixement sobre l’ensenyament enfront d’altres visions que el situen com a consumidor i transmissor de les idees d’altri. El problema es planteja en els termes següents: és un error prescindir de la veu i de l’experiència sobre la pràctica dels mestres en els processos de reforma educativa que s’estan portant a terme i que estan fonamentats essencialment en el coneixement generat a la universitat.

La manera com s’han fet servir els conceptes de “reflexió” i “professional reflexiu” en la formació de formadors als EUA ha contribuït, segons la seva manera de veure, a mantenir la posició independent del mestre, cosa que equival a deixar de banda l’experiència sobre la seva pràctica, a reduir el procés reflexiu a l’aplicació de metodologies docents, a evitar consideracions socials que transcendeixin el seu exercici pràctic i a excloure la reflexió col·lectiva a favor de la individual.

Per definir la seva posició sobre la pràctica reflexiva, Zeichner elabora un marc d’interpretació en què descriu quatre tradicions de la pràctica docent nord-americana: l’”acadèmica”, que recolza en les assignatures; la d’”eficiència social”, basada en l’aplicació d’estratègies docents; la de “desenvolupament”, centrada en l’evolució de l’alumne; i la de “reconstrucció social”, fonamentada en la reflexió sobre el context sociopolític i que aspira a millorar la qualitat de vida. Amb aquesta perspectiva històrica l’autor situa els tres principis de la seva proposta pedagògica per a la formació de formadors. Primer, la pràctica reflexiva es dirigeix tant a l’exercici docent propi com al context en què se situa. Segon, els mestres han d’ampliar el seu àmbit de reflexió a les conseqüències socials i polítiques de la seva pràctica. Tercer, la construcció de comunitats d’aprenentatge de mestres és una via estratègica per aconseguir l’esperat canvi social i institucional de l’educació. Per concloure, l’autor alerta sobre el perill de tractar la reflexió com una finalitat en si mateixa independentment dels objectius que la justifiquen, les metes cap a on s’orienta i la qualitat de la seva utilització.

El concepte de mestre com a professional reflexiu hauria de respectar i reconèixer el coneixement que es genera a partir de la pràctica dels bons professors, sense que això impliqui l’exclusió dels sabers que provenen de la recerca universitària. Basant-se en la idea d’”acció reflexiva” de John Dewey, Zeichner proposa una forma d’afrontar i respondre als problemes –una manera de ser mestre- que transcendeix la solució lògica o l’aplicació de metodologies. La seva posició se centra essencialment en la figura del professor i el seu context d’actuació. Des d’aquest punt de vista Zeichner reconeix els els prejudicis de la separació entre teoria i pràctica que ha imposat la racionalitat tècnica: s’ha de superar la idea que la teoria es troba en la investigació educativa de la Universitat i la pràctica a les aules. Per a això, l’autor proposa reformular el concepte d’ensenyament reflexiu fent conscient el “coneixement tàcit” schönià: això no és altra cosa que sotmetre les teories pràctiques a l’examen propi i dels companys per tal que els mestres prenguin consciència del seu exercici docent i de les condicions socials que el configura. Arribats a aquest punt, cal puntualitzar que la proposta de Zeichner fa referència a l’”ensenyament reflexiu” –i no a l’aprenentatge reflexiu- si bé la formació per exercir la professió de professor impliqui essencialment assumir el paper d’aprenent.

Eugenia López Reus

Descargar conferencia

[1] Conferència presentada al 11è University of Wisconsin Reading Symposium: Factors Related to Reading Performance. Wisconsin, 1982. Traducció al castellà: Pablo Manzano Bernárdez.