• Àmbit: Aprenentatge reflexiu del docent d’Educació Infantil
  • Context: Taller realitzat en el marc del 5º Congreso Internacional de Educación Preescolar “Reflexión de la práctica, construcción de nuevas formas de actuación” organitzat per la Secretaria de Educación del Gobierno del Estado, San Luís Potosí (Méxic) https://sites.google.com/site/5congresopreescolar/
  • Dates: 9, 10 i 11 de juliol de 2012. Seu Palacio del Bicentenario, San Luís Potosí (Mèxic)
  • Participants: 30 professors d’Educació Preescolar i càrrecs de l’administració educativa.
  • Direcció del Taller: Dra. M Victòria Gómez i Ramon Moix

Resum:

El taller va ser molt proper als objectius del congrés pel que fa a impulsar la professionalització dels docents d’educació preescolar mitjançant la reflexió. Així doncs, a partir de treballar les percepcions de diferents imatges, els participants van poder descobrir que un mateix fet educatiu pot tenir diferents perspectives i ressò en les persones. Posteriorment es van treballar casos per tal d’anar descobrint el bagatge del professional davant una situació d’aula i es va sotmetre a una reflexió sistemàtica per tal de fer el “bucle”; és a dir, partir de la pràctica i poder retornar a la pràctica millorant-la. A posteriori cada grup va presentar un cas i una anàlisi d’aquest, van iniciar-se en la reflexió sistemàtica sobre la pràctica a l’aula i van sentir-se motivats a aprendre’n més.

Objectius del taller:

  • Impulsar la professionalització de pràctiques educatives basades en la reflexió sistemàtica.
  • Fer interactuar els docents entre ells com a mitjà d’enriquiment de la professió.
  • Experimentar de manera pràctica i aplicada un model metodològic de pràctica reflexiva.
  • Enfortir la competència reflexiva mitjançant la interacció entre la teoria i la pràctica en el si de la pràctica docent.
  • Donar a conèixer els recursos disponibles a la xarxa professional Practicareflexiva.pro.

Contingut:

  • Bases epistemològiques de la pràctica reflexiva
  • Elements bàsics de la pràctica reflexiva
  • Pautes per a integrar models reflexius en els propis contextos
  • Treball col·laboratiu
  • Elements de treball de la xarxa Practicareflexiva.pro

Metodologia:

  • Dinamització del grup
  • Treball en grup
  • Estudi d’un cas
  • Reflexió individual i grupal

Agrupament de 4 dels docents que participen i interacció entre ells a partir d’una sèrie d’imatges per tal de treballar les diferents percepcions d’un fet. Posteriorment es treballa mitjançant la metodologia del cas per tal de descobrir i construir conjuntament les bases epistemològiques dels models de formació basats en la pràctica reflexiva i posterior transferència seguint un procés inductiu vers la pròpia praxis.

Valoració :

Els participants van descobrir un nou enfocament de la millora professional i van experimentar com millorar situacions quotidianes en el seu propi entorn. Els va interessar especialment dos aspectes del taller: la metodologia inductiva i l’orientació pràctica i la reflexió compartida. El taller va ser un punt de trobada per al millora professional i la satisfacció de tots els participants, inclosos els talleristes.

Àngels Domingo Roget
Doctora en Pedagogia, experta en Pràctica reflexiva, impulsora i directiva de practicareflexiva.com

QUÈ ÉS LA PRÀCTICA REFLEXIVA? [1]

La Pràctica reflexiva (PR) és una metodologia de formació en què els elements principals de partida són les experiències de cada docent en el seu context i la reflexió sobre la seva pràctica. Es tracta d’una opció formativa que parteix de la persona i no del saber teòric, que té en compte l’experiència personal i professional per a l’actualització i la millora de la tasca docent.

Aquest model formatiu, a més d’aprofundir el coneixement de la matèria, la didàctica i la pedagogia, pretén també que el professorat sigui capaç d’autoformar-se, donat que converteix la reflexió en la pràctica i sobre la pràctica en un hàbit conscient que s’integra en l’activitat diària.

El punt de partida és, com s’ha exposat, la pràctica a l’aula del personal docent que participa en l’activitat. Es tracta d’analitzar la pròpia acció docent, reflexionar-hi i construir conjuntament propostes per a la millora en els punts en què l’eficàcia dels aprenentatges de l’alumnat no es considera reeixida.

Tota activitat formativa basada en la PR es realitza en grups reduïts de docents del qual forma part un expert que fa la funció de facilitador o formador. La formació es planteja entre “iguals”. El formador se situa en el mateix pla que els participants i hi adopta un paper simètric, encara que li correspongui exercir funcions d’expert. D’altra banda, des del mateix procés dela PRes disposa de l’aportació del coneixement teòric d’experts: documentació, articles, bibliografia, ponències, etc.

Per implantar aquesta metodologia s’ha de crear un grup o seminari de personal docent –s’han anomenat, en sentit figurat, petites comunitats d’aprenentatge– on els participants s’han d’interessar per aprendre individualment i cooperativament. Això significa que cal treballar de manera sistemàtica els mètodes escaients per aconseguir el clima necessari de confiança mútua entre els membres, ja que hauran de compartir experiències, ajudar-se mútuament, orientar-se uns als altres, etc.

El nucli de l’activitat és anomenat “cicle reflexiu” i és el que hauran de seguir els participants del grup. La comunicació entre els participants i amb el facilitador té un paper de primer ordre; ha de ser una comunicació senzilla i sobretot permanent i molt fluida. Una vegada apresa la metodologia dela PR, també es pot utilitzar individualment però amb resultats menys enriquidors. Sobre la finalitat de la PR podem assenyalar que el que pretén és transformar la pràctica diària a l’aula en un procés de recerca més que no pas en un d’aplicació. Un procés de recerca-acció en el qual el personal docent, en el seu context d’intervenció, intenta comprendre de forma crítica les situacions amb què s’enfronta.

Es tracta d’entrar a l’aula amb l’objectiu d’investigar, i no d’aplicar únicament el que s’ha après a la universitat o als cursos de formació. Caldrà ser crítics, introduir-se en un procés de qüestionament, d’indagació, d’anàlisi i d’experimentació, de generació de noves estratègies d’actuació, de reconceptualització i, si s’escau, de qüestionament dels esquemes més bàsics de funcionament, de les creences i teories implícites. D’aquesta manera, l’actuació com a docents actius a l’aula sempre s’acompanya d’un component de recerca.La PResdevé així una de les principals competències per al desenvolupament professional del personal docent.

A continuació se sintetitzen els principals objectius formatius que pretén aquesta metodologia:

Formar mestres reflexius capaços de resoldre les situacions pràctiques com a professionals experts.
Ensenyar els mestres a submergir-se en l’espiral contínua d’acció-reflexió-acció, que integra bidireccionalment la teoria i la pràctica, el coneixement formal i el coneixement pràctic, el criteri científic i el compromís ètic i social.
Proporcionar als mestres una metodologia que millori la seva capacitat de gestionar adequadament l’aula escolar: la contextualització, la complexitat i la presa de decisions en situacions d’incertesa i immediatesa.
Augmentar en els docents la preparació metodològica per innovar i investigar a partir de la seva pròpia pràctica.

I per tancar aquesta explicació cito unes línies de Donald A. Schön referents al professional reflexiu que resulten estimulants per a aquells bon docents que sovint no troben la manera de combinar la docència amb la recerca: “Quan algú reflexiona des de l’acció esdevé un investigador en el context pràctic”[2].

[1] Article divulgatiu publicat a http://www.edu21.cat/ca/continguts/284

[2] Schön, D. A. (1998) El profesional reflexivo, p.72