Com transformar l’experiència en coneixement obert[1]

Micha Van Waesberghe, membre del BID, Banc Interamericà de Desenvolupament, va publicar recentment a la xarxa unes reflexions al voltant del valor de l’experiència professional. No només es referia a la funció que l’experiència aporta en el desenvolupament professional de qui la viu sinó més aviat en el valor d’aquesta com a coneixement obert que es pot compartir amb altres professionals. Encara que les seves propostes s’emmarcaven en el mètode KLAVE per difondre coneixement en el context centreamericà hem seleccionat aquelles propostes que considerem més transversals i funcionals per a la nostra comunitat científica de marcat caràcter internacional.

El coneixement obert no és tan sols sobre les estadístiques i dades, també té a veure amb el saber quotidià no escrit i la nostra experiència. El “saber fer” és un dels actius més valuosos i no obstant això és intangible i molt difícil de transmetre. Aquest coneixement sorgeix a la calor de la nostra experiència, evoluciona molt ràpidament i té molt a veure amb les capacitats personals i valors de les persones que el desenvolupen.

Som conscients del seu valor i, per això, i aquest és el motiu pel qual la Plataforma Internacional Pràctica Reflexiva dóna suport compartint experiència professional de docents i posant a l’abast de molts d’ells aquelles pràctiques que constitueixen una referència pel seu valor didàctic i pedagògic .

Per a la transmissió de l’experiència professional Van Maesberghe proposa aquestes pautes estratègiques.

1. Definir les necessitats, objectius i abast

Un aspecte bàsic és definir quin és el coneixement que volem transmetre, a qui va dirigit i què és el que necessiten conèixer. Per això necessitem posar totes les idees sobre la taula i definir una jerarquia de preguntes que ens permeti entendre els grans temes que volem abordar i les preguntes específiques que necessitem respondre. Això es pot fer de moltes maneres, mitjançant grups de treball presencials o en línia. Hi ha aplicacions web com Trello que li permetran recopilar i organitzar les idees de tot el seu equip.

2. Capturar coneixement d’alta qualitat

Quan pensem en coneixement, tendim a pensar en paper i en articles, però el veritable coneixement no sempre es produeix per mitjà del text d’un article. En aquesta fase s’aconsella recopilar els textos d’interès i llegir-los, per després realitzar entrevistes de captura de coneixement i anàlisi posteriors a l’acció per comprendre el context i l’impacte dels aprenentatges identificats.

3. Aconseguir i validar múltiples perspectives sobre els mateixos temes

La informació extreta de les entrevistes, vídeos i articles s’haurà processar i tabular en un sol document on es classifiqui i ordeni utilitzant les preguntes definides en el primer pas. Així obtenim una imatge completa del tema composta per múltiples perspectives sobre cada pregunta. Aquesta fase implica una veritable tasca d’equip perquè requereix ordenar un gran volum d’informació, i decidir en quins contextos que podria ser útil.

Integrar múltiples punts de vista és fonamental per contextualitzar la informació i permetre als lectors entendre el valor d’aquest aprenentatge i entendre com pot ser reutilitzat.

4. Posar el nostre coneixement a la xarxa

Un cop ja s’ha concretat i configurat la base de coneixement la posem en línia, en un format que faci el contingut disponible per al nostre públic objectiu. Per a això, pot utilitzar molts sistemes de gestió de continguts gratuïts, com WordPress, Drupal, o Joomla amb els que pot crear el seu propi lloc web.

El web de la Plataforma Internacional Pràctica Reflexiva a més de ser el nostre suport virtual de trobada és també un espai reservat a compartir coneixement i experiències que s’enquadren en el marc general de la nostra especialitat. Els que desitgen fer-ho poden enviar les seves aportacions seguint els requisits habituals consultar manera de fer-ho. Les seves aportacions seran molt ben rebudes.

De manera breu i resumida s’han exposat els passos del procés que convertirà la nostra experiència i saber professional en coneixement obert.

 

[1] Basat en l’article publicat amb aquest títol per Micha Van Waesberghe, el 21-IV-2014 consultar article original

Mena Marcos, J.J., García Rodríguez. Mª L. (2013) El paper de la reflexió crítica en la construcció de coneixement pràctic docent. Tendencias Pedagógicas, nº 22, pp 197-210.

Es presenta un estudi sobre la reflexió crítica de docents realitzat per dos investigadors de la Universitat de Salamanca (Espanya) i publicat el 2013. La investigació permet concloure que per propiciar el desenvolupament professional docent la formació ha de dirigir els seus esforços cap a l’anàlisi i la divulgació de coneixements genuïns dels docents en actiu i no només de teories educatives o estudis d’investigació basats en escrutinis d’opinió de professors en formació. Només a partir de desvetllar l’experiència ordenada dels docents es fa possible una transmissió efectiva del saber professional. (Llegir article)