Una pregunta interessant que es va formular Fersing[1] (1999) és si és necessaridebatre sobre la rellevància de la pràctica reflexiva quan un tracta de ser un docent, o si exercir aquesta professió implica en ella mateixa l’activitat reflexiva.

Generacions de diferents èpoques han exercit la docència emparats en paradigmes en els quals la reflexió no es contemplava com a objecte d’estudi perquè estaven centrats només en l’actuació de la pròpia tasca pedagògica. A l’actualitat es pot apreciar un canvi i un desenvolupament de la qüestió, tot arribant a un consens, en el sentit que la reflexió guia el creixement professional, estimula la construcció de coneixements i constitueix una estratègia formativa decisiva.

No obstant això, hi ha algunes preguntes que permanentment circulen en el nostre treball quotidià, en la formació docent de professionals en la universitat: com és possible reconèixer la reflexió? com la definim? què significa per a un docent reflexionar sobre la seva pràctica? quan realitza aquesta pràctica? Per resoldre aquestes qüestions trobem en les investigacions diferents tipus de plantejaments.

Reconeixem que la reflexió és opaca, invisible i que requereix diferents dispositius per fer-se visible. Alguns dispositius estan basats en narracions com els diaris de classe, les bitàcoles, els portafolis i altres dispositius estan basats en les interaccions com les tutories, els grups de reflexió, entre d’altres.

A tall d’exemple, compartim les definicions a la pregunta “Què és reflexionar?” escrites per advocats que cursen el professorat en Ciències Jurídiques de la Facultat de Dret de la Universidad de Buenos Aires, en el marc d’un projecte d’ investigació[2]:

[1] Fersing, E (1999) Towards a philosophy of reflective practice. Pedagogy, culture & society. Vol 7, N 2, Universidad de Creteil.

[2]  “La formación docente en Ciencias Jurídicas: dispositivos para la práctica reflexiva”  investigació realitzada entre 2008 i 2010 en el marc del  Projecte  d’ investigació núm. D411 de UBACyTamb el suport de la Secretaría de Ciencia y Técnica de la Universidad de Buenos Aires.

Els verbs que utilitzen els docents per definir la reflexió estan lligats a accions, enteses com experimentacions incloses en el procés de reflexió tal i com ho va plantejar Dewey, per exemple comprendre, ordenar, explicar, expressar, millorar, aplicar, documentar, escriure.

Agrupant paraules afins que els docents utilitzen en les definicions, es demostra que reflexionar és:

  • Fer, resoldre
  • Escriure, documentar
  • Dir, explicar
  • Revisar, avaluar, autoavaluar

També es percep que en alguns textos, els docents defineixen la reflexió exposant la seva finalitat

  • Aprendre, verificar la comprensió, millorar, ser conscient, emetre judicis.

En les definicions escrites pels docents es destaquen diversos eixos de continguts predominants que travessen les definicions de reflexió:

a) un eix relacionat amb la variable temps al·ludeix a la reflexió com el pensar sobre el passat, la història que travessa el present.

b) un altre eix relacionat amb l’enunciat o la resolució de problemes per produir canvis.

c) un tercer eix vinculat a la reflexió com a forma d’entendre, de comprendre alguna situació o problema.

d) un quart eix toma a la reflexió com a forma d’avaluació.

e) un cinquè eix reflecteix aspectes emocionals de la reflexió, encara que només apareix en un sol text.

f) un altre eix reflecteix la idea del retorn sobre si mateix.

En quasi totes les definicions, els docents plantegen que la reflexió es produeix després d’actuar, no reconeixent la reflexió en l’acció plantejada por  Schön (1992) i separant els moments d’acció dels moments de reflexió.

Ens interessa rellevar els sentits que aquests futurs docents atorguen a la reflexió sobre les seves pràctiques d’ensenyament per dissenyar els millors dispositius per afavorir l’esmentada  pràctica. Entenem que latasca del formador és més que transmetre els seus sabers, teories i experiències, cal que reflexioni sobre sí mateix pel que fa als propòsits i maneres d’entendre la formació i les interaccions amb els futurs docents. A més el formador/a ha de reconèixer i col·laborar amb els subjectes en formació per fer visibles les maneres com ells han après durant la seva escolaritat, els models docents amb els que han interactuat, i les seves creences sobre el que significa ensenyar i aprendre. D’aquesta manera estimularan el desenvolupament de pràctiques reflexives en els futurs docents.

 

Rebeca Anijovich i Graciela Cappelletti
Docents i investigadores
Universidad de Buenos Aires i Universidad de San Andrés.
Buenos Aires. Argentina.

 

Referències bibliogràfiques

– Alvarez Mchatton, P, Parker, A & Vallice R.. (2013). Critically reflective practitioners: exploring our intentions as teacher educators, Reflective Practice: International and Multidisciplinary Perspectives, 14:3, 392-405.

-Anijovich y  Otros (2009). Transitar la formación pedagógica. Buenos Aires: Paidós.

-Anijovich y Cappelletti (coord.) (2014). La práctica como eje de la formación. Buenos Aires: Eudeba.

-Dewey, J (1933). Cómo pensamos. Barcelona: Paidós.

-Fox, R, White, S & Kidd, J (2011). Program portfolios: documenting teachers’ growth in reflection based inquiry, Teachers and Teaching: theory and practice, 17:1, 149-167

-Korthagen, F. (2010). La práctica, la teoría y la persona en la formación del profesorado. Revista Interuniversitaria de Formación del Profesorado. Zaragoza. N 68 (24-2)

– Schön, D. (1992). La formación de profesionales reflexivos. Hacia un nuevo diseño de la enseñanza y el aprendizaje de las profesionales.  Barcelona: Paidós.

-Perrenoud, P. (2004). Desarrollar la práctica reflexiva en el oficio de enseñar. Barcelona: Graó.

Des d’aquest espai volem compartir amb la nostra comunitat científica la informació de la Jornada EDO que se celebra a Madrid (Espanya) el proper dia 6 de març del 2015 en el marc de la XIV edició d’ Expolearning, durant la “Semana de la Educación”  que tindrà lloc del 4 al 8 de març a IFEMA.

Aquesta Jornada EDO (Equip de Desenvolupament Organitzacional de la Universitat Autònoma de Barcelona)  vincula la seva activitat de docència i recerca amb l’anàlisi de les dinàmiques de desenvolupament de les organitzacions en general i les educatives en particular. Aquest any la  Jornada EDO està dedicada a La creació i gestió del coneixement organitzatiu, pretén oferir un espai de reflexió al voltant dels avenços en aquesta temàtica i promoure la recerca de nous enfocaments que permetin la col·laboració conjunta orientats al desenvolupament de processos de gestió de coneixement efectius. Veure programa i ponents.

Entre els ponents es troba la nostra representant Àngels Domingo, directiva de la Plataforma Internacional Pràctica Reflexiva que exposarà el potencial de la pràctica reflexiva en el procés de creació i gestió del coneixement en el context educatiu. En saber  que col·laboradors i seguidors d’aquesta plataforma internacional viatgen des dels seus països per participar en la “Setmana de l’Educació” els anunciem que Àngels Domingo estarà disponible per a aquelles persones que desitgin saludar-se  allà, a la Fira. Les persones interessades en la trobada han d’enviar-nos un correu electrònic a  [email protected]  informant del seu nom, país i els farem arribar per correu la informació concreta de la trobada.

Es presenta seguidament una breu ressenya del llibre publicat recentment “L’Aprenentatge Servei en el Practicum” en el que l’autora, M. Teresa Fuertes, aporta una innovadora experiència formativa en el context educatiu del Pràcticum o pràctiques universitàries. Ens trobem davant d’una investigació sobre la implementació del ApS en el Practicum de la formació inicial del professorat. L’autora, experta en formació pràctica de mestres i professors, experimenta l’Aprenentatge Servei (APS) com estratègia per l’adquisició de competències genèriques clau per a la formació i l’exercici professional.

M. Teresa Fuertes, doctora en Ciències Humanes, Socials i Jurídiques i professora d’universitat ofereix en el seu recent llibre  una estratègia de docència i aprenentatge del Practicum de Grau en Educació basada en l’Aprenentatge – Servei (ApS). Aquesta metodologia afavoreix els estudiants universitaris l’adquisició i el desenvolupament de competències clau per a la formació i l’exercici professional.

La major complexitat que presenta la societat, la desocupació i la infinitat de recursos disponibles, precisen de la formació de persones competents i madures capaces de gaudir de les oportunitats que es presenten no només a favor propi sinó col·lectiu. Les universitats tenen una responsabilitat social i han de pensar com crear les condicions perquè ressorgeixi el compromís cívic per mitjà de l’educació. Aconseguir vincular l’individual amb el col·lectiu és tasca imprescindible de tots i en especial dels que treballem en el context educatiu. En el marc de convergència europea el Practicum adquireix un nou significat que obre la necessitat d’estudiar noves modalitats. En el marc de convergència europea el Practicum adquireix un nou significat que obre la necessitat d’estudiar noves modalitats. La coordinació de les institucions que col·laboren en les pràctiques, ha de permetre, no només l’aprenentatge individual dels estudiants de pràctiques, sinó un aprenentatge social. El nou EEES derivat del procés iniciat a Bolonya, defineix una formació per competències que fa imprescindible un canvi de paradigma centrat en l’aprenentatge real i en la demostració de les competències en l’acció.

L’aportació principal de l’aprenentatge servei i de la investigació que es recull en el llibre ve encapçalat per la integració dels objectius acadèmics i de servei en el desenvolupament d’activitats que enllacen amb les necessitats reals de la comunitat, i suposen la participació de l’alumnat en la planificació i el desenvolupament d’activitats de servei als altres. Suposa un procés de reflexió que permet aprendre a partir de l’experiència del servei i el reconeixement dels èxits no només per a un mateix sinó també per als altres.

Encara que els temes i els contextos d’aplicació varien àmpliament, els resultats recollits en el llibre posen de manifest l’eficàcia, l’eficiència, l’efectivitat i el valor que aporta l’ ApS en el desenvolupament del “capital social “entès com a patrimoni del conjunt de la societat.

Referència bibliogràfica

Fuertes Camacho, M.Teresa (2014) El Aps en el practicum de la formación inicial del profesorado. Saarbrücken: Ed. Publicia