Per Mariana Morales Lobo

L’observació d’aula és una pràctica habitual als països anglosaxons i es pot fer servir com a tècnica per al desenvolupament professional docent. L’observació entre iguals dissemina les bones pràctiques i potencia la innovació pedagògica als centres. Basada en el valor de la confiança, afavoreix la pràctica reflexiva compartida.

Per què observar una aula? Quines conseqüències comporta per al desenvolupament professional docent? Podem inserir-ho dins d’un marc de pràctica reflexiva compartida? De quines maneres es pot dur a terme?

En el desenvolupament de la professió docent, l’observació d’aula és una eina potent:

  • Per avaluar l’assoliment professional. Des d’aquesta perspectiva, la classe és observada per un expert o un superior (un inspector, un membre de l’equip directiu del centre). Habitualment s’acompanya d’una gradació de l’execució de les tasques i es pot fer servir per decidir un augment salarial, una promoció, un acomiadament, etc.
  • Per millorar la pràctica professional. Amb aquesta finalitat, l’observació té lloc entre iguals: parelles de docents amb un grau similar d’experiència, que consensuen un focus d’observació, observen recíprocament les seves classes i es proporcionen mútuament feedback en un ambient de confidencialitat i respecte.

La pràctica de l’observació d’aula ha crescut considerablement els últims anys als països anglosaxons. Un estudi entre 500 participants de 10 centres educatius a Anglaterra, que incloïa docents, quadres mitjans i directius (O’Leary, Universitat de Wolverhampton, Regne Unit, 2011), va revelar que la majoria de les observacions consisteixen en mesurar el desenvolupament de les tasques d’acord amb una escala numèrica; a l’hora de ser observats molts docents produeixen classes “de cara a la galeria”, inautèntiques. L’estudi conclou que, amb aquesta mena d’ observació, els docents tenen una sensació creixent de desempoderament, elevats nivells d’ansietat i descontentament general amb l’ús de l’observació, considerant-la com quelcom només útil per a l’obtenció de dades per a la inspecció. Això és degut a que la majoria de les observacions es fan seguint el primer model: l’avaluació de l’assoliment professional com a mesura de control i homogeneïtzació de les pràctiques docents. L’Informe TALIS de 2014 corrobora que el 43% dels professors a la Unió Europea opina que els actuals sistemes d’avaluació del professorat i la seva retroalimentació tenen un impacte molt pobre sobre la manera com ensenyen a les seves aules.

Pel que fa al segon model, conegut per la seva expressió en anglès- peer observation-, hi ha estudis que avalen el seu valor per al desenvolupament professional docent (Peake, 2006; Burrows, 2008). Des d’aquest punt de vista, l’observació d’aula entre iguals afavoreix el creixement dels equips docents cap a una pràctica professional compartida. El paper de la direcció dels centres en aquests casos es centra en facilitar espais i temps, a més de l’organització necessària per realitzar els processos d’observació. També pot orientar les observacions cap a certes pràctiques educatives que l’interessi fomentar, com ara, la utilització de les TIC a l’ aula, l’aprenentatge per projectes o noves formes d’organització social de l’aula.

Quan mirem al nostre entorn, comprovem que la majoria de les classes segueixen una estructura tradicional de classe magistral i treball individual de l’alumne, amb el llibre de text pràcticament com a únic material. Les innovacions, no obstant, sí que són presents als centres educatius, però desconnectades entre elles majoritàriament. La cultura professional dominant és individualista: cada mestre té el seu llibre. Tanmateix, l’Informe TALIS 2014 revela que la probabilitat que un docent apliqui pedagogies innovadores s’incrementa quan observa altres aules, altres centres i participa en xarxes de col·laboració entre professionals, tot i que el 51% reconeix que mai no observa les classes d’altres docents.

Per tant, l’observació entre iguals, dins d’un marc de reciprocitat i treball en equip del professorat, és segurament una de les tècniques més potents per a la disseminació de bones pràctiques educatives en un centre, a més d’un mitjà per augmentar l’empoderament dels equips i el desenvolupament de comunitats professionals que s’observen entre ells, comenten la seva feina, focalitzen i imiten les bones pràctiques i milloren la seva pràctica professional. És la tàctica de l’abella pol·linitzadora: quantes més flors visita, més varietat i riquesa a la bresca de mel.

Mariana Morales Lobo
Consultora en l’ámbit educatiu
Col.laboradora de la Plataforma Internacional Pràctica Reflexiva
es.linkedin.com/in/marianamoraleslobo

Enllaços:

  • Quins passos fer en l’ observació d’aula? https://www.youtube.com/watch?v=r-abWqXlkFY
  • Què diuen els experts sobre la gradació de les classes? https://www.youtube.com/watch?v=4DGzoIJ1cas

Bibliografia:

  • Burrows, J. (2008) Trainee Perceptions of observation. Huddersfield: Huddersfield Consortium.
  • O’Leary, M. (2011) The Role of Lesson Observation in Shaping Professional Identity, Learning and Development in Further Education Colleges in the West Midlands. Tesis doctoral, Univesity of Warwick, September 2011.
  • O’Leary, M. (2014) Classroom Observation. A guide to effective observation of teaching and learning. Londres: Routledge.
  • Peake, G. (2006) Observation of the Practice of Teaching. Huddersfield: Huddersfield Consortium.
  • AA., The Teaching and Learning International Survey (TALIS). Main findings from the survey and implications for education and training policies in Europe (2014). European Comission, Education and Training . http://ec.europa.eu/education/library/reports/2014/talis_en.pdf

L’Àngels Domingo ha participat en el monogràfic d’Educaweb -publicat al gener 2016- amb l’article “Pedagogia de l’alternança i sistema dual”. La directora de la Plataforma Internacional Pràctica Reflexiva destaca el potencial didàctic dels models formatius que combinen l’aprenentatge teòric amb l’aprenentatge experiencial en escenaris professionals. La prestigiada pedagoga exposa i sosté que si bé és cert que el model de formació dual és emergent en el context internacional també és cert que aquest requereix una major formalització pedagògica. En molts casos la pedagogia de l’alternança només sobreviu sota una formalització acadèmica que només enfronta els aspectes organitzatius i administratius. L’article conclou plantejant alguns reptes i reflexions.

Pulsar aquest enllaç per consultar l’article complet.