Per Marcela Jarpa

El lloc de l’escriptura en la formació inicial i contínua de professors és molt més que una habilitat comunicativa, és un recurs indispensable per consolidar el saber pedagògic i la pràctica reflexiva.

Per què és important escriure les nostres experiències pedagògiques?, perquè en fer-ho resignifiquem les nostres estructures de coneixements, creences i valors, tot atorgant-li un nou punt de vista i tot consolidant el nostre saber pedagògic, no només per a nosaltres, sinó també per als altres.

Vegem com altres professionals aprofiten l’escriptura com un recurs per construir, difondre i consolidar la seva experiència professional.

Un clar exemple d’això són els metges, qui acostumen a escriure i deixar registre d’aquells casos complexos o peculiars, amb la finalitat que l’experiència i el coneixement implicat en ell siguin una aportació per a l’avanç de la medicina i una oportunitat d’aprenentatge per els nous especialistes. El Cas Clínic constitueix una classe de text que els metges utilitzen per descriure la història d’un pacient que presenta una malaltia actual. S’hi presenten els antecedents pertinents, l’evolució i, normalment, es conclou amb el diagnòstic i el tractament. També és possible que s’incorpori el seguiment per jutjar l’impacte en la salut del pacient. En síntesi, el fet d’escriure un Cas Clínic es transforma en un profund exercici reflexiu que permet analitzar i avaluar l’exercici professional.

Sota aquesta perspectiva, considerem l’escriptura com un dispositiu o un recurs que, d’una banda, possibilita la sistematització d’un procés de racionalitat tècnica (Schön, 1998) i, de l’altra, dóna visibilitat al procés reflexiu. Llavors, val la pena preguntar-nos: podem i/o hem d’ escriure els docents les nostres experiències docents i així aprofundir el nostre saber pedagògic i, al mateix temps, deixar un llegat per a les noves generacions de professors? La resposta és definitivament sí, però com fer-ho?

En primer lloc cal decidir què volem escriure i per què. Sobre això, presentaré, breument, alguns Gèneres de Reflexió Pedagògica[2] escrits que els docents podem elaborar per enfortir la nostra capacitat analítica i d’avaluació.

Si el que volem és fer un seguiment profund d’una situació particular, l’Estudi de Cas, podria ser un gènere textual apropiat. La qüestió important és centrar l’àmbit temàtic (curricular, metodològic, organitzatiu, didàctic, psicoemocional, familiar, etc.) i l’objecte de la reflexió (instrument d’avaluació, seqüència didàctica, pla de millora, assignació de càrrecs, situació familiar, una conducta d’un estudiant, etc.) i a partir d’aquests aspectes, analitzar la situació en detall. Així per exemple, l’organització d’aquest text contemplaria les parts següents: una contextualització de la situació pedagògica on sorgeix el cas; una fonamentació del perquè és una situació rellevant que mereix l’atenció i l’anàlisi; descomposició dels elements que constitueix el cas i l’anàlisi de cada un d’aquests; justificació de les decisions i accions realitzades a la llum de la literatura especialitzada i, finalment, les conseqüències (positives o negatives) del cas.

Altres gèneres textuals que es poden escriure també són el Diari i de la Bitàcora. Ambdós tenen com a propòsit registrar cronològicament el treball de l’aula o educatiu del docent, per tal de fer un seguiment de les pràctiques pedagògiques que s’implementen. Si bé l’organització discursiva de tots dos és més o menys similar, el Diari (Jarpa, Haas & Collao, 2017) és un relat on es recullen percepcions més personals i subjectives respecte a l’actuació del professor i que pot ser molt útil per identificar alguns nusos crítics. La Bitàcora, per la seva banda, té un orientació més tècnica, ja que l’èmfasi està posat en l’anàlisi i l’avaluació de les decisions metodològiques o dels procediments duts a terme davant d’una determinada tasca. Per exemple, es pot elaborar una Bitàcora per analitzar i avaluar el disseny i la implementació d’una seqüència didàctica d’una determinada unitat, tot rellevant els diversos elements implicats en aquesta (mode de presentació dels continguts disciplinaris, recursos didàctics, instrument d’avaluació, resultats, etc.).

El Registre de Camp pot ser un molt bon instrument per a l’observació de classes i la sistematització dels comportaments dels subjectes observats (estudiants, professors, apoderats, etc.). El Registre de Camp se centra en la descripció de l’altre o d’allò altre (que és extern al subjecte que escriu), per tant, predomina una perspectiva més aviat objectiva. No obstant això, aquest gènere també incorpora la valoració de les accions dels subjectes que s’observen en funció de certs criteris prèviament establerts. Per exemple, si un Cap Tècnic Pedagògic observa les classes dels seus professors, la valoració i avaluació de les pràctiques pedagògiques observades poden fer-se en funció del projecte educatiu que tingui el centre educatiu.

La Crònica del Docent o del Directiu (Jarpa & Quiroga, 2013) té com a finalitat identificar una dissonància cognitiva que el professor hagi experimentat durant l’exercici professional i que hagi provocat un trencament en el sistema de creences del mateix subjecte. Posteriorment, s’analitza aquesta dissonància, des de diverses perspectives teòriques per proposar, posteriorment, canvis futurs en la forma de fer les coses. Aquest exercici d’escriptura significa repensar l’experiència i les decisions preses, per tal de no tornar a fer els mateixos errors, però sobretot com una oportunitat de millora contínua en el desenvolupament professional de l’educador.

Els gèneres anteriorment exposats són només una mostra d’alguns productes textuals que sistematitzen la reflexió i, que sens dubte, contribueixen a generar hàbits d’escriptura en els docents. Com assenyala Quintero, Torres i Cardona (2007) l’escriptura permet la transformació de l’activitat docent en activitat intel·lectual i, per tant, un requisit fonamental d’un professor altament capacitat és que sigui també un escriptor consolidat. De la mateixa manera, Zuluaga i Echeverri (2003) adverteixen que les institucions educatives han de ser camps d’experimentació pedagògica, on els professors som cridats a integrar totes aquelles experiències que estan disperses, essent l’exercici de l’escriptura i reescriptura una manera de vincular la teoria i la pràctica, la investigació i l’ensenyament.

El centre d’aquest procés és la pràctica reflexiva (Domingo, 2014), ja que gràcies a ella transitem des d’un saber simbòlic a la consolidació d’una episteme que promogui la construcció del saber pedagògic i la conformació de comunitats d’aprenentatge. Els professionals reflexius reconstrueixen i comparteixen la seva experiència professional, tot configurant un camp d’acció concret i tot creant un hàbit professional de formació permanent que ens porti a ser cada dia més autònoms, confiats i efectius.

Dra. Marcela Jarpa Azagra
Escola de Pedagogia
Pontifícia Universitat Catòlica de Valparaíso, Xile.
Investigadora Post doctoral de la Universitat Pompeu Fabra, Barcelona, España[1]

Referències bibliogràfiques

  • Domingo, & Gómez, M. (2014). La práctica reflexiva. Bases, Modelos e instrumentos. Madrid: Narcea.
  • Jarpa, M. & Quiroga, M. (novembre 2013). Escritura profesional docente la Crónica docente-directiva como instrumento de reflexión para la disonancia cognitiva. Ponència presentada al XX Congrés de la Societat Xilena de Lingüística. Universitat Catòlica de la Santísima Concepción, Xile.
  • Jarpa, M; Haas, V & Collao, D. (2017). “Rol y función del diario del profesor en formación en la prácticas iniciales”. En J.M. Garrido, A. Bustos & V. Vega (Ed.) De los fundamentos a las prácticas: algunos desafíos en la formación inicial docente. Valparaíso: Ediciones Universitarias de Valparaíso.
  • Quinteros, J; Torres, F. i Cardona, M. (2007). “El maestro escribe su saber y su hacer”, Lenguaje, 35, núm. 1, pp. 279-300.
  • Schön, D. (1998). El profesional reflexivo. Barcelona: Paidós.
  • Zuluaga, O. & Echeverri, A. (2003). “El florecimiento de las investigaciones pedagógicas”, en Pedagogía y Epistemología. Bogotá: Grupo Historia de Práctica Pedagógica – Cooperativa Editorial Magisterio, pp. 57-80.

[1]  Estada d’investigació finançada per Conicyt, Xile.
[2] Aquesta és la denominació que li he assignat al conjunt o família de gèneres que s’escriuen per desenvolupar la reflexió pedagògica en el camp educatiu.