quijote“Una oreneta no fa estiu”

Per Mariana Morales

Com formadora de professorat, sovint em pregunten què considero més important canviar en la pràctica docent. Potser alguns esperen que respongui quelcom relacionat amb el domini de les TIC, l’actualització pedagògica o la incorporació de alguna metodologia concreta com ara l’aprenentatge cooperatiu o el PBL. No obstant, per sobre de tot això, considero més important desenvolupar el treball en equip del professorat i fomentar la reflexió compartida sobre la pràctica docent.

En la nostra tradició educativa, el treball del docent té un fort component individual. El docent prepara les seves classes, tanca la porta de la seva aula per impartir-les, avalua la seva activitat en solitari i modifica allò que considera necessari. Aquest plantejament individualista de la professió docent té tendència a desaparèixer en el segle XXI, en el qual prima la col·laboració i el treball en equip entre professionals dels diferents àmbits. Avui dia, costa trobar alguna professió que es pugui desenvolupar, de manera eficaç, en solitari.

Veiem les repercussions que tindria un canvi en la cultura del treball de “cada mestre el seu llibret” al treball en equip, des de diferents perspectives: els estudiants, les famílies, els equips directius i els docents.

Els estudiants. Amb el treball coordinat per part dels docents, els estudiants percebrien una coherència en els mètodes que s’apliquen i en els criteris que es fan servir per a avaluar els aprenentatges. A més, el treball en equip del professorat implicaria una revisió permanent dels mètodes i avaluació, la qual cosa beneficiaria àmpliament als estudiants, que gaudirien de pedagogies actualitzades i d’acord amb allò que necessiten aprendre al segle XXI. Sovint a un mateix estudiant, en sessions seguides de classe, se’l sotmet a metodologies i sistemes de avaluació incoherents entre sí.

D’altra banda, cada dia són més els docents que s’animen a proposar treballs en grup als seus estudiants, fins i tot alguns s’atreveixen amb l’aprenentatge cooperatiu. És freqüent escoltar queixes sobre les poques habilitats dels estudiants per treballar en equip i sobre els conflictes que sorgeixen en los grups de treball. Fóra interessant – i coherent – començar a millorar el treball en equip dels docents que fan classe a un mateix grup d’estudiants. A partir de la reflexió i l’anàlisi compartit d’allò que ens passa a nosaltres mateixos, els docents, com membres d’un equip, trobarem algunes claus per millorar el treball en equip dels nostres alumnes: fomentar la confiança, descobrir els talents, tenir objectius clars, planificar i avaluar periòdicament les nostres actuacions, etc.

Les famílies. Les famílies necessiten confiar en el centre educatiu. El projecte del centre ha de ser assumit por tot el professorat. La preocupació de les famílies cada nou curs sobre “qui els hi tocarà enguany” és un símptoma de que encara hi ha molta feina a fer en un centre pel que fa al treball en equip del professorat. Quan existeix una bona coordinació entre docents i un projecte compartit, aquesta inquietud de les famílies simplement desapareix.

És necessària, a més, la coordinació entre docents per a l’atenció personalitzada dels estudiants. Això és particularment important en els casos d’atenció a necessitats especials: trastorns d’aprenentatge, altes capacitats, etc., així com en d’altres qüestions importants com ara al·lèrgies, situacions familiars delicades, qüestions culturals, lingüístiques, etc. Quan les famílies demanen una tutoria cada curs escolar (a vegades amb cada professor) per tal d’explicar al nou tutor la situació especial dels seus fills, queden coses per millorar en la coordinació del professorat.

Els equips directius. A més de esdevenir un model per la resta del centre pel que fa al seu funcionament com equip, els equips directius han de facilitar espais i temps als docents per tal que, respectant els seus convenis laborals, es puguin reunir de manera regular. A més, els equips directius poden facilitar el bon funcionament dels equips docents fent un seguiment de la planificació i avaluació del seu treball, escollint als coordinadors amb elevades habilitats de lideratge per a cada equip, facilitant la formació que necessiti cadascú i assegurant que el treball dels equips està alineat amb el projecte educatiu del centre.

Els docents. Els docents són els principals beneficiats del treball en equip realitzat per ells mateixos. Amb una bona organització, són incomptables les tasques que es poden estalviar. La reflexió compartida permetrà detectar bones pràctiques i ajudar a desaprendre altres obsoletes o ineficaces en el context actual.

Pel que fa a la innovació educativa, son freqüents els casos en que les innovacions i bones pràctiques s’acaben oblidant precisament perquè no s’han compartit amb el equip docent (tot i que a vegades es mostren en congressos i xarxes docents). La innovació, para que sigui sostenible, ha d’anar íntimament lligada a un procés de desenvolupament del treball en equip del professorat i del seu empoderament en tant que professionals de la educació. Citant Don Quixot: “Una oreneta no fa estiu” (i feia bé d’anar amb el Sancho Panza en les seves correries…).

Els docents disposen a més de tècniques i eines per al desenvolupament professional docent que s’adapten com un guant al treball en equip. Entre elles, son particularment útils:

  • L’observació entre iguals. Els docents poden mostrar les seves millors pràctiques a d’altres companys per aprendre els uns dels altres.
  • El portafolis docent realitzat en equip. Els docents reflexionen conjuntament sobre la seva pràctica docent i ho reflecteixen en una carpeta que es mostra a la resta d’equips del centre.

Enllaços

Bibliografia

  • López Hernández, A. (2007) El trabajo en equipo del profesorado. Barcelona, ed. Graó.
  • Pujolàs, P (2008) El aprendizaje cooperativo. Barcelona, ed. Graó.

Autora: Mariana Morales Lobo
Consultora en l’àmbit de la educació.
Col.laboradora de la Plataforma Pràctica Reflexiva
es.linkedin.com/in/marianamoraleslobo