per Andrea Giraldez

L’interès per a l’aplicació del coaching en contextos educatius s’ha multiplicat els últims anys. L’oferta de cursos i publicacions relacionades amb aquest àmbit és cada vegada més àmplia i diversa. Tanmateix, encara hi ha certa confusió, a la que probablement hi contribueix la joventut de la disciplina i el fet que part d’aquesta oferta prové d’especialistes d’altres àmbits (com és el cas del coaching empresarial o el coaching personal o de vida) que veuen en l’educació una oportunitat de negoci. Tot i això, de la mateixa manera que en la psicologia general hi ha diferents àrees d’especialització (clínica, organitzacional, social o educativa, per esmentar alguns exemples), el coaching pot i ha d’operar en camps específics. Per això, en parlar de coaching en educació, coaching a les escoles o a les universitats o, de manera genèrica, de coaching educatiu, que és la denominació més estesa en els països iberoamericans, no podem considerar el coaching des d’una perspectiva general, sinó que hem de contemplar el seu àmbit concret d’aplicació i les experiències i investigacions que, en aquest camp han realitzat i realitzen diferents especialistes.

Què és el coaching educatiu?

L’expressió coaching educatiu és, en realitat, un terme “paraigües” que inclou el coaching per al lideratge acadèmic, el coaching per al desenvolupament personal i professional del professorat, el coaching com a estratègia per als docents, el coaching per als estudiants i altres modalitats. Des d’una perspectiva general, es podria definir com un mètode o una tècnica que te per objectiu “alliberar el potencial d’una persona per incrementar al màxim el seu desenvolupament professional” (Whitmore (2011, p. 20). Centrant-nos en el context educatiu, una de les definicions més citades és la de Van Nieuwerburgh, (2012): “Una conversa un a un centrada en la millora de l’aprenentatge i el desenvolupament a través d’un augment de l’autoconsciència i del sentit de responsabilitat personal, en la que el coach facilita l‘aprenentatge auto-dirigit del coachee mitjançant les preguntes, l’escolta activa iel desafiament apropiat d’idees i creences en un clima motivador i de comprensió.”

El coaching és, doncs, una activitat dialògica o conversacional que te com a objectiu acompanyar les persones perquè puguin aprendre i desenvolupar-se, augmentant les seves possibilitats d’aconseguir més i millors resultats. Des d’aquesta perspectiva és fàcil comprendre com el coaching està perfectament alineat amb els propòsits de les organitzacions educatives. Cal observar que hem dit “acompanyar”, ja que, com s’explica a la definició anterior, el coach facilita un aprenentatge auto-dirigit, que permet diferenciar el coaching de la mentoria, l’ensenyament i altres formes d’intervenció. El coaching, per tant, no pretén ensenyar, sinó crear un entorn en el qual les persones puguin aprendre por si mateixes.

Utilitzar tècniques del coaching o convertir-se en coach?

Últimament el coaching està de moda, i sembla que tothom pot esdevenir coach de la nit al dia. En realitat, no es tracta de convertir-se en coach (excepte que un decideixi que aquesta serà la seva carrera professional i estigui disposat a passar por diversos anys de formació continuada), sinó de rebre formació per utilitzar tècniques de coaching primer en el propi desenvolupament personal i professional i posteriorment amb col·legues, estudiants o pares. A Growth Coaching Internacional, organització amb més de 20 anys d’experiència exclusivament en el coaching educatu en la que col·laboro com a Directora d’e-learning i coordinadora de programes per a la comunitat iberoamericana, s’han obtingut grans resultats amb aquesta última opció. La nostra experiència formant líders educatius, docents, estudiants, pares i altres persones relacionades de manera més o menys directa amb l’educació, així com les investigacions realitzades en aquests programes, demostren que el coaching pot semblar, inicialment, un procés lent i costós, però els beneficis a llarg termini compensen sobradament la Inversió inicial, en la mesura en que les persones no només incrementen la seva autoconsciència i la seva confiança, sinó que se responsabilitzen del seu propi aprenentatge.

Andrea Giráldez
Doctora en Filosofia i Ciències de l’Educació, Diplomada en Personal Performance & Youth Impact Coaching, NLP & Goal Mapping Practitioner i Especialista en Aprenentatge Experiencial i Soft-Skills. És directora d’e-learning i responsable de programes iberoamericans en Growth Coaching Online

Referències bibliogràfiques
van Nieuwerburgh, C. (2012) (Ed). Coaching in Education: Getting Better Results for Students, Educators and Parents. London: Karnac.
Whitmore, J. (2011). Coaching. El método para mejorar el rendimiento de las personas. México: Paidós.